Presentació del llibre Heráclito. Un comentario filosófico, de Juan Antonio Negrete

a càrrec de l’autor amb la introducció de Juan de Dios de Bares (Universitat de València).

Dissabte 10 de novembre a les 19 h. 
Llibreria Ramon Llull. C/ Corona, 5. València.

En les denses sentències d’Heràclit, de les quals aquí es proposa una ordenació i es fa un comentari sistemàtic (que no exhaustiu), trobem expressada, de manera tan clarivident com per això mateix fosca, la més radical concepció de la realitat com a raó (lógos). No es tracta, doncs, d’una «mera» ontologia, ni d’una física, sinó d’una logología. Però si Heràclit va anar segurament qui, per a grecs i occidentals, va posar nom a la raó, també va ser qui la va pensar ja en la seva essencial complexitat, això és, no solament com a principi de la unitat de tot sinó alhora com a fonament de tota diferència. Avui que l’exercici deconstructivosembla haver portat a les seves últimes conseqüències la crítica de la raó (en el doble sentit d’aquest «de»), resulta convenient tornar a llegir a aquell estrany «presocràtic» que va insistir que tant l’un sense l’altre com l’un altre sense l’un són pensaments incomplets. Però també el pensament d’Heràclit està subjecte a la aporía: si tot és un etern cercle d’identitat i diferència, hi ha lloc per a una història i un sentit de la nostra existència, que sembla requerir una fi final on el sofriment de les coses quedi redimit? Escapa aquesta «dura musa» —com la va cridar Plató— del major nihilisme, de la major malenconia, precisament intentant evitar els dos nihilismes unilaterals, el de l’eterna nostàlgia de l’ideal, d’una banda, i el de la bogeria del puro esdevenir, per un altre?