Avivament d’Estiu. Programa 2021

Avivament d’Estiu. Programa 2021

També disponible en: Castellano

Avivament d’Estiu 2021
Festival de filosofia a València
7-22 de juliol de 2021 #Avivament2021
www.avivamentfest.info

Enric Juliana, Victoria Camps, Eloy Sánchez Porta, Victoria Cirlot, Josep Maria Esquirol. 

 

Programa

 

7 juliol 2021, 19h. Jardí Botànic. Auditorio Joan Plaza.
Presentació de llibre
Aquí no hem vingut a estudiar, d’Enric Juliana. Arpa Editores, 2021
Amb la presència de l’autor i la presentació a càrrec de Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana
Amb la col.laboració del Jardí Botànic de la Universitat de València i de la editorial Arpa.
Entrada lliure fins a completar aforament permés per les actuals restriccions sanitàries.

Presó de Burgos, desembre de 1962. Sis presidiaris —uniforme de color marró, cara gelada— discuteixen asseguts entre dues lliteres d’una de les cel·les del penal més fred d’Espanya. És una reunió del comitè del Partit Comunista d’Espanya a la presó.  El règim trontolla i un dels presos, el basc Ramón Ormazábal, arenga els seus companys: «Aquí no hem vingut a estudiar!». Manuel Moreno Mauricio, antic guerriller, reclòs des de 1947, secretari d’organització, no hi està d’acord. Aquí hem vingut a estudiar. Són dos posicionaments polítics. Ormazábal creu que cal accelerar la lluita, liderar una onada de protestes des de l’interior del penal, convocar vagues de fam i desafiar cada dia l’autoritat. Moreno creu que els presos han de preparar-se intel·lectualment per a la llibertat, defensa una resistència a llarg termini.

Trontollava de veritat el franquisme o era només un miratge? Estudiar o passar a l’acció? Paciència o aventura? Anar pas a pas o accelerar? Dilemes d’ahir, d’avui i de sempre. Mitjançant la història dels principals protagonistes d’aquella discussió, aquest llibre construeix una gran panoràmica històrica sobre el franquisme i els seus principals opositors. Posa el focus en aspectes claus avui poc analitzats: el paper transcendental d’un economista republicà i català en l’estabilització de l’economia espanyola als anys seixanta, l’aposta de Churchill per la continuïtat de la dictadura de Franco, la gran capacitat de supervivència del franquisme gràcies a la protecció nord-americana, les duríssimes dissensions a l’interior del Partit Comunista, l’aposta del Kremlin per la restauració de la monarquia o les paraules de Mao Zedong en favor d’un ingrés ràpid d’Espanya al Mercat Comú.

 

8 juliol 2021, 19h. Llibreria Ramon Llull.
Presentació de llibre
Las aventuras de Genitalia y Normativa, d’Eloy Fernández Porta. Anagrama Editorial, 2021.
Amb la presència de l’autor i la presentació a cárrec de Teresa Marín García, artista i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández d’Altea.
Entrada lliure i gratuïta, prèvia reserva amb seient assignat.

Sexy is normie. Normie is sexy. Aquest llibre proposa una provocativa interpretació de la dinàmica entre el normatiu i el transgressor. Combinant la sociologia, la biopolítica i la sàtira, presenta una sorprenent teoria de la imaginació normativa com una manera cognitiva característica de l’era del capitalisme emocional. 

El gènere, la moda, la creació artística i la vigilància són analitzats des de la perspectiva d’un impuls regulador, un imperatiu de normalització contínuament renovat, que no prové ja dels poders fàctics sinó dels propis ciutadans. Aquests, units en una espontània talle popular, armats amb telèfons intel·ligents i animats per una compulsió jurídica, es converteixen en l’eix de les societats del control. I així resulta que els estils afectius de construir subjectivitat són recorreguts per la patologia més distintiva dels nostres temps, el nom del joc globalitzat: normopatía per a tots.

 

13 juliol 2021, 19h. Llibreria Ramon Llull.
Presentació de llibre
Tiempo de cuidados, de Víctoria Camps. Arpa Editores, 2021.
Amb la presència de l’autora i la presentació a càrrec d’Ana Marrades, professora de la Facultat de Dret de la Universitat de València.
Entrada lliure i gratuïta, prèvia reserva amb seient assignat.

L’ètica de la cura s’ha convertit en un tema central i peremptori arran de la pandèmia de la covid-19. Un virus ens ha obligat a acceptar limitacions que mai haguérem imaginat, ens ha fet una mica menys arrogants i assegurances de nosaltres mateixos. En l’àmbit de la teoria, aquesta presa de consciència hauria de conduir a un canvi de paradigma o de marc mental, capaç d’equilibrar raó i sentiment, en l’exercici de la tan grapejada «intel·ligència emocional», les aportacions pràctiques de la qual no sempre són evidents. Cal reconéixer que existeix un dret a ser cuidat i un deure de cuidar que no admet excepcions, que afecta a tothom i la responsabilitat de les quals ha de ser assumida individual i col·lectivament.

 

 

15 juliol 2021, 19h. Llibreria Ramon Llull.
Presentació de llibre
La mirada interior: Mística femenina en la Edad Media, de Víctoria Cirlot i Blanca Garí. Siruela Ediciones, 2021.
Amb la presència de l’autora i la presentació a càrrec d’Antonio Praena, poeta y teòleg.
Entrada lliure i gratuïta, prèvia reserva amb seient assignat.

La mirada interior reuneix les històries de huit dones místiques i visionàries, del segle XII al XIV, i s’analitzen i comenten els testimoniatges directes de les seues experiències. Hildegarda de Bingen va ser el llindar que va conduir a la gran resplendor mística del segle XIII, en què dones com Hadewijch d’Anvers, Beatriz de Natzaret, Matilde de Magdeburg o Margarita de Oingt van escriure sobre la seua experiència de Déu en llengües vulgars, en unes obres que denoten la seua gran cultura i que constitueixen el millor testimoniatge de l’espiritualitat femenina de l’època. Ángela de Foligno, analfabeta, commou per l’autenticitat d’una experiència que va haver de ser escrita pel seu confessor, mentre Margarita Porete és clar antecedent del Mestre Eckhart. Juliana de Norwich tanca aquest espai amb el seu extraordinari El llibre de les revelacions d’Amor.

Aquesta nova edició integra temes que han sigut objecte d’investigació per part de les autors al llarg dels últims anys: la identitat femenina, l’escriptura, els itineraris espirituals i la visió.

 

22 julio. 2021, 19h. Llibreria Ramon Llull.
Presentació de llibre
Humà, més humà, una antropologia de la ferida infinita, de Josep Maria Esquirol. Quaderns Crema, 2021.
Amb la presència de l’autor i la presentació a càrrec de Vicente Sanfélix, professor de Filosofia de la Universitat de València.
Entrada lliure i gratuïta, prèvia reserva amb seient assignat.

Preguntes aparentment senzilles, com ara ¿què et passa?, ¿com et dius? o ¿d’on véns?, ens van acostant de mica en mica al centre més profund de la nostra ànima, allí on es descobreix la ferida originada per les quatre infinituds essencials: vida, mort, tu i món. No serem mai massa humans: si cap horitzó té sentit és el d’arribar a ser més humans. No es tracta, doncs, d’anar més enllà de l’humà, com va voler Nietzsche, sinó d’intensificar i d’aprofundir en el que és més humà. Josep Maria Esquirol ens ensenya com d’aquest solc en l’ésser humà n’emergeix l’acció més beneficiosa, que ens orienta i ens enforteix perquè sap ajuntar sense confondre la gravetat i la lleugeresa, el dia i la nit, el cel i la terra, el present i l’esperança… Humà, més humà és un assaig veritablement filosòfic, escrit amb un llenguatge tan entenedor i precís com evocador.

 

 

Autors

 

Enric Juliana Ricart (Badalona, 1957)  és periodista. Es va iniciar en el seu ofici el 1975 com a corresponsal local. La seva primera redacció va ser la del diari vespertí Tele/eXprés el 1977. Va treballar posteriorment al setmanari El Món, en els serveis informatius de TVE a Catalunya i al diari El País. El 1991 es va incorporar a La Vanguardia com a redactor en cap d’informació local, en vigílies de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Sis anys després es va traslladar a Itàlia com a corresponsal a Roma. Des de 2004 és director adjunt i delegat de La Vanguardia a Madrid. Col·labora en diversos programes de ràdio i televisió i ha publicat diversos llibres sobre actualitat política com La España de los pingüinos, La deriva de España, Modesta España, España en el diván i Tarjeta negra. El 2006 va rebre el premi Ciutat de Barcelona de periodisme. El 2018 va publicar Nudo España (Arpa) amb Pablo Iglesias. Aquí no hem vingut a estudiar és la primera gran incursió de Juliana en la narrativa de no ficció en llengua catalana.

Eloy Fernández Porta (Barcelona, 1974) es doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, amb Premi Extraordinari de Doctorat. Ha publicat onze llibres de «crítica mutant les idees de la qual es metamorfosen en estil i forma narratives» (Christine Henseler). En aquesta col·lecció han aparegut Afterpop, Homo Sampler, €RO$ (Premi Anagrama d’Assaig), Emociónese así (Premi Ciutat de Barcelona), En la confidencia i, en català, L’art de fer-ne un gra massa. Pioner en les modalitats expandides de la teoria, ha traslladat els seus textos al spoken word en els grups Afterpop Fernández & Fernández (amb Agustín Fernández Mallo) i Mainstream (amb Jose Roselló) i ha realitzat el monòleg teatral Granit del Nou Món. Els seus assajos han sigut adaptats al còmic (per Carlos Maiques i Marcos Prior) i a la videocreació (per Carles Congost i Natxo Medina). Ha sigut traduït a l’anglés, francés i portugués.

Victoria Camps és catedràtica emèrita de Filosofia moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha sigut senadora independent pel Partit Socialista, consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i presidenta del Comité de Bioètica d’Espanya. Actualment és presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i des de 2018 és Consellera Permanent d’Estat. Entre les seues publicacions destaquen Elogio de la duda (Arpa, 2016), La búsqueda de la felicidad (Arpa, 2019), Virtudes públicas (Arpa, 2019), Breve historia de la ética, La fragilidad de una ética liberal y El gobierno de las emociones, premi Nacional d’Assaig.

Victoria Cirlot naix a Barcelona en 1955. En l’actualitat és catedràtica de filologia romànica en la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora del Doctorat en aquesta Universitat. S’ha dedicat a l’estudi de l’Edat mitjana: cultura cavalleresca i mística. Va realitzar diverses traduccions de novel·les artúriques dels segles XII i XIII del francés antic, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial (publicat en Siruela amb diverses reedicions) i també de lírica trovadoresca (Jaufré Rudel, El amor de Ionh, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval, Siruela, Madrid 2005. En l’àmbit de la mística medieval s’ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid 1997-2006), així com d’altres escriptores místiques (La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media, Siruela, Madrid 2008, en col·laboració). Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l’Edat mitjana i segle XX : Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidentet, Herder, Barcelona 2005, i en La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo, Siruela, Madrid 2010). És directora de la col·lecció El Árbol del Paraiso de l’editorial Siruela. També s’ha ocupat de l’edició de l’obra del seu pare, el poeta i autor del Diccionario de símbolos, Juan Eduardo Cirlot.

Josep Maria Esquirol és professor de filosofia a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el grup de recerca Aporia, dedicat al pensament contemporani. Ha publicat un centenar d’articles en revistes especialitzades i una dotzena de llibres, entre els quals destaquen Uno mismo y los otros (2005), El respeto o la mirada atenta (2006), El respirar dels dies (2009), Los filósofos contemporáneos y la técnica (2011) i, molt especialment, La resistència íntima (Quaderns Crema, 2015), que, després de ser celebrat per lectors i crítica, va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Ensayo. La seua darrera publicació és  y Humà, més humà (Quaderns Crema, 2021).

 

Organitza
València Pensa.
Llibreria Ramon Llull.

Patrocina
Ajuntament de València.

Col.labora
Jardí Botànic de la Universitat de València.
Ajuntament de València
Arpa Editores.

 

Un projecte de l’Associació Cultural

Video

Vídeo resumen Avivament 2019

Suscripció al Butlletí