També disponible en: Valencià

La participació de la gent en la presa de decisions col·lectives està molt lluny del sistema de partits
La filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973) convida a distingir entre els governs i el sistema públic


La filosofia no és un coneixement arraconat en els llibres, ni una recepta per als dies grisos. La filosofia, des de l’antiguitat, oriental i occidental, ha estat pensar per compte propi, preguntar-se sobre allò que el sistema dóna per fet. Això és el que reivindica el II Festival de Filosofia Avivament que se celebra al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, el Muvim, i que ens permet escoltar pensadores que defugen les academicistes torres de marfil en què sovint es tanca el coneixement actual, com Remedios Zafra o Ana de Miguel. Parlem amb una de les més trencadores, la filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973) hores abans que pronuncie la conferència inaugural.

Garcés és la filòsofa de la pràctica, que reivindica el pensament com un arma revolucionària, inseparable del fer polític i del més íntim, acció i reflexió alhora. Professora universitària i activista, l’any passat va publicar Nova il·lustració Radical (Nous Quaderns Anagrama), un assaig que ens sacseja des del primer mot per traure’ns de la impotència en què ens mantenen els relats apocalíptics dominants i que aposta per recuperar la radicalitat de la crítica com l’única via de supervivència en un món cada vegada menys vivible.  | EldiarioCV.es, 7.6.2018