També disponible en: Castellano

Marta Sanz alerta sobre els estereotips que funcionen en la societat per a demonitzar el treball i el pensament de les dones

Contra tots els pensaments construïts. Construïts falsament, sense repensar-los. Així es podria haver titulat la sessió de Filosofia cara a cara, que va enfrontar, espacialment parlant, a l’escriptora Marta Sanz amb alumnes d’educació secundària a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, en l’edifici Sant Miquel dels Reis, hui un preciós lloc, abans una terrible presó. L’autora de llibres com Monstruas y centauras o Susana y los viejos, va pronunciar una conferència, dins el Festival de Filosofia València Pensa, en la qual va demanar “corregir situacions en les quals les dones són sistemàticament maltractades”, remarcant, no obstant això, “que ningú ha de sentir-se disminuït perquè a les dones se les protegisca”. En la seua conferència, va estar acompanyada per Francesc Bononad, director del Festival de Filosofia Avivament, i per Everilda Ferriols, directora de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

Sanz va començar defensant les Humanitats “que ajuden a pensar en un món de soroll”. Es referia al diàleg televisiu. Per a contrarestar, animava als joves a l’estudi dels textos “per a aprendre a conversar, escoltar, empatitzar i combatre el discurs de l’odi”. Joves, als quals va anomenar privilegiats, per poder exercir de contrapés. Amb una crida, de pas, als docents, “que tenen l’obligació d’explicar quin tipus de valors s’estan transmetent”, i de pas també, una crítica a la reforma educativa que obliga al fet que els màsters siguen de pagament. Es referia a una pregunta que van formular els joves sobre el reguetón, i després d’assenyalar que ella està en contra de les prohibicions dels constructes culturals, i a favor de la seua lluita crítica. “No cal prohibir, cal ensenyar a llegir”, va asseverar. “La nostra llibertat té a veure amb la reflexió”, va afegir. 

L’escriptora va explicar el perquè del seu assaig Monstruas y centauras. “Naix arrel de tres esdeveniments: el Mee Too, la carta de les intel·lectuals franceses en resposta, i la vaga la feminista del 8 de març de 2018”. Sanz reflexiona sobre “com posicionar-se davant d’aquestos fets concrets i com «protegir» la lluita feminista de la simplificació i comercialització d’un capitalisme que ho pot absorbir tot”. En el seu llibre, pensa també sobre les quotes i el poder, per a arribar a la conclusió que potser el que ha de modificar-se siga la noció de poder mateixa…”

 

“Tu no eres feminista perquè eres simpàtica”

Marta Sanz va contar una anècdota quan presentava la seua novel·la Daniela Astor i la caixa negra a Palència. Se li va acostar una dona, i li va dir la frase que es llig dalt. Conclusió. Alerta constant sobre els estereotips que funcionen en la societat per a demonitzar el treball i el pensament de les dones. “Que el dubte, que és bo perquè ens ajuda a pensar-nos, no et paralitze per a la lluita amb accions transformadores, contra tota classe de desigualtats”, va afegir.

La seua és la línia tradicional canònica de l’assaig des de Montaigne passant pel seu referent espanyol, el pare Feijoo, que deia que “l’experiència exigeix, i, per tant, desenvolupa, la sagacitat per a atinar en l’elecció i plantejament de l’experiment; la perspicàcia per a captar totes les circumstàncies que poden influir en ell; la constància per a realitzar-lo el nombre de vegades necessari fins a obtindre uns resultats vàlids; la precaució per a desemmascarar qualsevol factor aleatori; raciocini per a comparar uns experiments amb uns altres i diligència per a no concloure superficialment una afirmació enganyosa”. Feijóo, que per cert va ser defensat pel rei Ferran VI, que per reial decret, en 1750, va prohibir que se li atacara, “intenta criticar, censurar, revelar les supersticions comunes”, va explicar Sanz, “perquè la gent pensa a partir de prejudicis i frases fetes”. I és que entre els temes que el benedictí va abordar també estava el discurs «Defensa de les dones» publicat en el tom I del Teatre crític, considerat el primer tractat feminista espanyol.

La ideologia invisible 

D’ací, als exemples pràctics. Marta Sanz, conscient que “els que escrivim traiem a la llum la ideologia invisible, que és la mateixa que l’hegemònica que no es veu, que no es nota, que sembla que no siga ideològica i que no es pot combatre, perquè la tenim normalitzada”, va citar a autors com Slavoj Žižek, Virgine Despentes, o Laura Freixas amb la seua polèmica sobre assenyalar la novel·la Lolita de Nabokov com a llibre masclista. També a Rafael Gumucio, que li respon. “La polèmica intel·lectual és enriquidora”, va assenyalar. En la seua opinió, “és bo que els llibres estiguen en el debat públic, llibres de tota mena. Podem fer la crítica a la ideologia amagada en els llibres sabent que nosaltres també llegim des de postures ideològiques”. Per cert, que també va citar a Mary Cholmondeley, i la seua novel·la Un guiso de lentejas, en la qual apareix un personatge anomenat Hume, conscient de la seua vulnerabilitat. Li servia per a assenyalar les masculinitats també condemnades pel patriarcat, com a crítica a l’educació heteropatriarcal assignant rols “que ens fan igual de desgraciats a tots”. En la seua opinió, és que existeix un sector de la societat “que té por al fet que els lleven els seus privilegis i sentir-se desplaçats, i que senten que la dona amb protagonisme en la vida publica és una manera de pressió, individus conservadors que no volen alçar les seues posaderes del seu seient”. 

Monstruas i centauras

Per a Marta Sanz, el seu assaig Monstruas y centauras “desdiu alguns elements de la ideologia invisible”. Es referia als llocs comuns en premsa: “el masclisme i el feminisme són el mateix però a l’inrevés. Això és un fake”, va dir. Segons les seues definicions, “el masclisme és una malaltia, una lacra social que parteix de la base que homes i dones som desiguals, i aquesta desigualtat és un desavantatge, conseqüència de la pràctica de sistemes econòmics, polítics i socials perversos”. És per això que va assenyalar la importància de relacionar els assumptes de gènere amb la qüestió econòmica. I va enumerar: “Són un menyspreu per al cos de les dones:

a) Els salaris més baixos
b) L’índex de major atur
c) La temporalitat laboral
d) El risc d’exclusió i pobresa”.

El feminisme, va dir, “és un discurs corrector perquè les dones no patisquen desavantatges publiques o privades”. També va reflexionar sobre el concepte de persona, que va utilitzar el cantant Bustamante en la televisió. Sanz va rebutjar aquesta fórmula des de la crítica als models televisius que es fan “amb ostentació d’ignorància, metarelats en detriment del concepte de coneixement”, i no tant “per allò que és bàsic afectiu”.

La possibilitat d’ofensa

Segons l’autora, en el seu assaig, els personatges femenins no són edificants sinó “molt autocrítics amb els seus comportaments masclistes. Un esforç quotidià, va dir, perquè jo mateixa m’adone de la quantitat d’actituds que tinc sense adonar-me”. El seu argument anava en el sentit de cridar l’atenció en aquest fet no menys important: repensar perquè ”les dones desitgem el que desitgem, i com algunes coses que desitgem responen a una expectativa masculina”. Marta Sanz assenyalava la contradicció permanent en la qual viuen “les dones que hem estat formades amb la visió masculina dominant, i que moltes vegades ens destrueix i ens mata”. En la seua reflexió sobre el desig, l’escriptora incorporava la manipulació amb l’excusa de la possibilitat d’ofensa, que també forma part d’un pensament construït que hem assumit com a propi”, va afirmar.

Els comportaments puritans

Els seus pensaments van continuar reflexionant sobre com s’ha naturalitzat l’abús, quins són els “volantins intel·lectuals” per a justificar pensaments injustificables, i també, contra els comportaments puritans. Va narrar el cas, patit per ella mateixa, quan li van fer un escrache feminista en la presentació d’una novel·la d’Elena Garro, en la qual la faixa del llibre la presentava com a dona d’Octavio Paz, amant de…, etc. “Va haver-hi persones que no van pensar si jo era còmplice o no d’aquesta faixa”, la qual cosa li portava a alertar sobre els comportaments viscerals. 

Definicions

Feminazi: per a Marta Sanz, és “un insult basat en la falsedat d’identificar el feminisme amb un pensament autoritari devastador i mortífer. És fals, rebuscat, pervers. Les víctimes del feminisme són les dones. Es tracta d’una insult demolidor basat en una percepció de la realitat malsana i fins i tot malalta. Nosaltres no parlem de machinazis, parlem de machirulos”, va puntualitzar.

Feminisme liberal: “Un oxímoron que obri la bretxa de la desigualtat”

Persona: “El rostre és la màscara, com va dir Bergman”.

Objectius

-“Introduir la temàtica en l’agenda política.

-Mantindre la pressió. “El camí està obert”.

-Llegir a Octavio Salazar, per a modificar l’estereotip del valent lluitador, triomfador, heroi en les guerres”.

-Parlar de feminisme com a paraula de transformació global perquè no es reduïsca a una manera i radicalitze masculinitats obertament carpetovetòniques.

-Atendre la contraofensiva dels mitjans de comunicació, quan la difusió és fonamental sobre el maltractament.

Es tracta, va afirmar, “de reconstruir, críticament, la massa submergida trencant el gel. “Jo visc esperançada gràcies al feminisme”, va dir Marta Sanz.

María Tomás