També disponible en: Castellano

Mercedes Menchero parla sobre la simbiosi entre lectura i escolta

Es va gravar el dissabte 8 de juny. Es va emetre el 16 del mateix mes. Any 2019. Va durar una hora i un minut, amb 25 segons. Qui vulga practicar l’escolta, com correspondria a l’exercici del qual es tractava en aquest programa radiofònic, el pot trobar en els podcast de “Música i pensament”, que dirigeix Mercedes Menchero Verdugo, en Ràdio Clàssica, RNE. Si ho fan, escoltaran la música de la paraula, la del pensament, i la dels sons i els silencis. 

Paraules dites (per a ser escoltades) per una dona que, convidada per València Pensa, aquell dia traslladava el seu fer dominical des dels estudis de la casa de la ràdio, en RNE a Madrid, a eixa altra àgora del segle XXI que va ser el Lab de l’IVAM, convertit en àgora per a l’ocasió, en plaça pública per a l’ocasió perquè, segons les paraules de la locutora, un dels objectius del festival, fer més pròxima la filosofia, aproximar-la als ciutadans, tant a aquells que s’interessen habitualment per aquesta branca del saber com per aquells altres que no tenen habitualment contacte amb ella, “és necessari en el moment present d’una manera molt especial. Precisament, aquesta oportunitat és enorme perquè això s’estiga donant”. 

El Festival València Pensa podria haver transcrit el seu text per a la lectura de l’ull. Podria haver fet un comentari a l’ús de les notes de premsa, potser per prendre el guant a l’ària de Dalila, a qui el que li importa és justament la rèplica, la resposta, escoltar la veu d’aquell a qui ama; potser només per contradir al savi Plató en la seua opinió que la paraula parlada està molt per damunt de l’escrita, segons el relat de Menchero. La lectura del text permetria l’escoltar reposat polifònic. Però va ser el mateix Plató qui va anomenar a Aristòtil, el seu deixeble, Anagnostes, el lector. I no obstant això, les paraules de Menchero es van concebre a l’origen per a ser dites i escoltades. “Tu estàs ací perquè em sents. Jo estic ací perquè et parle”. Així que tan sols reproduïm ací el que va dir al començament: 

“Felicite als qui fa tres anys van tindre la idea de portar aquest projecte a cap, que és hui una bellíssima realitat, i és acostar els filòsofs al públic. Per a aquesta trobada meua amb vostés he volgut triar un tema que lligara el mitjà radiofònic, l’àgora, la filosofia i la música. I aquest element fonamental que comparteixen és el concepte d’escolta. Sense ella no solament no tenen sentit l’art sonor, el pensament dialogat, la plaça publica, i la ràdio com a mitjà de difusió cultural que és el que, dia a dia, cerca aconseguir Ràdio Clàssica. A més d’això, l’escolta com a punt de partida i com a paisatge permanent seria impossible de construir sense aquesta escolta, i no seria una vertadera racionalitat ni tampoc s’aconseguiria cap art. Enfront del soroll constant que ho envaeix tot, l’assossec i l’esforç que exigeix la filosofia sembla fora de lloc, i no és així en absolut. Només que l’espai de la filosofia no és el de la urgència. Per això, en la pròxima hora, els convide per favor a silenciar els seus mòbils i a acompanyar-nos, a Juanjo Alonso, que està a càrrec del control de so; a Ruben Campayo i a mi, a experimentar junts l’escolta, tant en el pensament com en la música”.

Ací, la direcció virtual: Programa complet

 

pd: No s’obliden d’escoltar bé a Yehudi Menuhin, qui afirma que la música t’ensenya a escoltar i fa que se t’escolte. I no s’obliden d’escoltar el silenci de Gioconda de Vito, per no parlar de les conquestes convertides en drets del professor Muguerza. Són tres pinzellades de els immensos tresors que conté aquest programa per a oïdors. “L’escolta, afirmava Mercedes Menchero, precisa tant del contingut que expressen les paraules com del recolliment que ens deixa tot sol, per a confrontar qualsevol experiència, per a integrar-la i per a conéixer-la en tota la seua extensió. No tot pot dir-se…”.

maria tomàs garcia