També disponible en: Castellano

Lluvia oblicua, d’Ignacio Castro Rey
Pretextos, 2019

Manejant una hipòtesi antiga i insensata, que mai ha sigut possible descartar, aquest llibre tracta del que no sabem de l’home. Menys encara, de la dona. Pluja obliqua s’intenta acostar al que, en públic i en privat, hui no acceptaríem de bon grat en l’existència. Que aquesta temptativa siga un escàndol, o més aviat passe desapercebuda i resulte innòcua, és alguna cosa que no depén de la voluntat de l’autor ni del fil argumental d’aquest text, que té la més nociva intenció que es puga imaginar. Naturalment, la conclusió ha de deixar-se al criteri de lectors molt diferents. Però és possible que, finalment, l’abast del que ací s’escriu depenga d’una nova i desconeguda edat, que a vegades sembla anunciar-se en alguns signes caiguts d’aquest enganyós present.