També disponible en: Castellano
La invención de la libertad, de Juan Arnau
Atalanta, 2016. #BibliotecaAvivament
Des de Galileu vivim en un univers dominat per lleis matemàtiques. El vell tema del determinisme (la il·lusió de la llibertat) continua implícit en la cosmovisió moderna. De la mà de William James, Henri Bergson i Alfred North Whitehead, Juan Arnau proposa reorientar aqueix paradigma i assumir un evolucionisme sense concessions. Sosté que l’univers manca d’aqueixa mena de lleis immutables, sense que per això siga atzarós o caòtic. Com la vida, té hàbits, gràcies als quals és possible el coneixement; uns hàbits que funcionen localment i que poden canviar i transformar-se. Es descobreix així un panorama ben diferent: un univers viu i creatiu (una idea comuna en l’Antiguitat i rescatada pel Renaixement), la destinació del qual no escrit s’autoregula per la vida conscient i l’exercici de la llibertat, i en el qual els episodis mentals poden obrir camins en l’espai i dibuixar la curvatura del temps. L’evolució del cosmos corre per tant en paral·lel a l’evolució espiritual dels éssers que ho habiten.
Durant el segle XX la filosofia es va entretindre massa amb els laments existencialistes i l’anàlisi lingüística. Ha arribat el moment d’una filosofia basada en l’empatia, la creativitat i l’atenció, que es comprometa amb la vida que percep i sent. Tal és el propòsit d’aquest assaig esclaridor.