També disponible en: Castellano
Fotografia de Jesús Císcar
Josep J. Conill quan era jove i innocent es llicencià en filologia catalana, secta que no tardaria a abandonar. D’aleshores ençà, després d’anys de silenci, ha publicat alguns volums de poesia, aforismes i sociologia del llenguatge. Quan gira els ulls enrere, s’adona que ha escrit gairebé sempre a la contra i que la seua producció a hores d’ara s’assembla a un modest catàleg de dissidències, cosa que alguns potser no li perdonen. Per a més inri, des de fa més de tres dècades es veu condemnat (merescudament, sens dubte!) a guanyar-se les garrofes fent de pallasso docent de l’assignatura de valencià en un institut de secundària. El seu recurs desesperat per fer front al naufragi ha consistit a transformar la dedicació solitària al pensament en una última taula de salvació. Detesta, entre moltíssimes altres coses, l’estupidesa de la burocràcia educativa, la pedanteria acadèmica i el brutal gregarisme folklòric dels valencians, en la mateixa mesura que el fascinen els esforços de la intel·ligència humana per a tractar de comprendre el cosmos.
Diàleg Pensaments despentinats. Guillem Calaforra i Josep J. Conill escabellen l’aforisme | Llibreria Ramon Llull | 2 de juny de 2017 | 23.00 h ||