També disponible en: Castellano
Imitación y experiencia
Javier Gomá
Pre-Textos, 2003 (reedició 2010)
La imitació és una d’aqueixes idees fonamentals de la cultura occidental que, com la de l’Ésser, recorre tot el pensament europeu de l’un a l’altre extrem. Des dels grecs fins al segle XVII, la teoria de la imitació, en la forma d’imitació de la Naturalesa, imitació dels Antics o imitació de les Idees platòniques, va gaudir d’una acceptació tan universal com fructífera en tota classe d’arts i ciències. Sobtadament, tot rastre de la teoria de la imitació va desaparéixer en bloc en el segle XVIII i va romandre absent en el XIX a causa de l’hegemonia de l’emergent subjecte modern, el principi del qual d’autonomia no accepta la idea d’imitar a un altre. No obstant això, a finalitats del segle XIX i durant tot el XX la imitació, presentada ara en la forma d’imitació de models morals, coneix una nova i sorprenent actualitat en el si mateix de la filosofia i en altres disciplines, coincidint, d’una manera que no és casual, amb la crisi del subjecte modern i la crítica radical a la metafísica tradicional. Malgrat la indiscutible importància històrica de la imitació i la seua actualitat en el pensament contemporani, no s’ha escrit encara una història integral i completa de la idea d’imitació. Aquesta és la llacuna que pretén cobrir aquest llibre en el que *Muguerza qualifica d’una parenceria de bona erudició i de brillant savoir faire acadèmic per part de l’autor, “estalviant-se i estalviant-nos -diu el citat filòsof en la seua presentació- el llast de l’academicisme, del que dóna compliment testimonie l’amenitat de la seua lectura”.