També disponible en: Castellano

Ignacio Castro Rey és doctor en Filosofia per la UAM i professor en un Institut d’Ensenyament Secundari de Madrid. Influït per l’heterodòxia del pensament occidental, desplega des de fa anys un treball filosòfic en una doble direcció. D’una banda, a la vora del que podríem considerar la nostra tolerància il·lustrada, l’afirmació d’un immediat absolut sensible, ètic i estètic alhora, d’antiga i difícil expressió conceptual. De l’altra, una crítica del poder contemporani, de la seva aversió a l’alteritat real i de la seva renovada crueltat en la caça de l’home. En ambdues articulacions, de Weil a Lispector, de Handke a Sokurov, Ignacio Castro rescata la potència conceptual de molt diversos creadors actuals. A més de signar nombrosos articles en diferents mitjans i volums col·lectius, Ignacio Castro és un professor freqüentment convidat en diverses institucions i universitats, tant nacionals com estrangeres. És autor, entre d’altres, dels següents llibres: Lluvia oblicua (Valencia, 2020), Ética del desorden (València, 2017) Roxe de Sebes. Mil días en la montaña (Madrid, 2016), Sociedad y barbarie (Barcelona, 2012), La depresión informativa (Buenos Aires, 2011), Votos de riqueza (Madrid, 2007), La sexualidad y su sombra (Buenos Aires, 2004), Crítica de la razón sexual (Barcelona, 2002) y La explotación de los cuerpos (Madrid, 2002).