També disponible en: Castellano
Historia de la mierda, de Dominique Laporte
Editorial Pre-Textos, 1998
Per una paradoxa que comparteix amb el sexe, la merda s’envolta d’un silenci que es desconeix si no se li compara amb la mesura dels discursos que suscita. Qui creuria, en efecte, que sobre aquest objecte d’oprobi dels homes s’hagin mostrat incansablement loquaços, fins a l’extrem de no prescindir ni de les seves divinitats primitives ni de les creences que els animarien encara quan suposaven haver-se desprès de la barbàrie? Qui creuria, per exemple, que per una vulgar història d’excrement, la santa Església catòlica hagi fregat el cisma? Però animat amb banalitzar: l’obscè no resideix on s’imagina, quan la merda és també aquell objecte el mestre amoneda l’amor dels seus subjectes. Algun dia caldrà anar responent a la pregunta “què és un tron?”.