També disponible en: Castellano

 

Ignacio Castro Rey
Ética del desorden
Pre-Textos, 2017

Nota de l’editorial:

Lluny dels nostres models, la paraula desordre sol designar la riuada anònima de l’exterior. Voldria assenyalar la força cega d’un corrent humana i terrenal, impetuosament aleatòria, de la qual hem de protegir-nos. Però aquest no és un llibre d’ètica a l’estil usual. No opera amb la contraposició del bé al mal, no busca un conjunt de prescripcions per a una vida millor ni una idea del deure que guiï l’acció. No intenta que els homes aprenguin a conduir-se en termes suposadament morals, sinó que cadascú assumeixi la seva indesxifrable signe natal i li doni una forma de vida. El vincle entre ètica i alegria, entre moral i força, ha estat perillosament oblidat. La disciplina no és reclamada pels senyals externes de l’organització, sinó pel desenvolupament interior de la potència.

Aquest llibre intenta actualitzar la vella certesa, oriental i occidental, que les contingències externes s’esdevenen sempre amb un ordre ocult, remotament intel·ligible. Segons tal experiència, el pensament no és en primer lloc un acte reflexiu que pugui o no realitzar-se, sinó la turbulència secreta de qualsevol presència material, per afable que sembli. El mateix és ser i pensar, s’afirma ja abans de Plató. Es tracta d’una experiència vertiginosa i alhora comú, admesa en la més plana -encara que no sempre expresable- saviesa popular. Si aquí es té la pretensió de defensar-la, de manera prou entenedora, és per la intenció de mostrar-la en la més quotidiana i banal actualitat.

Filosofía contra un tiempo de urgencia: Ignacio Castro Rey plaga de agudas citas el monumental ensayo Ética del desorden, por L. F. Moreno claros. Diario El País. Babelia, 20.11.2017.