També disponible en: Castellano
Deseo de ser piel roja
Morey, Miguel
Anagrama, 1994
XXII Premio Anagrama de Ensayo 1994
“Deseo de ser piel roja” recupera el títol d’un breu poema en prosa en el qual Kafka ens proposa una imatge de la fascinació. Miguel Morey, assumint una escriptura a cavall entre la ficció autobiogràfica (denominada ací irònicament «novel·la familiar») i el discurs reflexiu, interroga a l’enigma de la fascinació. I ho interroga preservant-ho com a enigma, tractant de fer significatives nostres foscors i de qüestionar la presumpta evidència de les nostres significacions i això en un itinerari que abasta des de l’indi Gerónimo i els déus de la infantesa fins a l’assassinat de Puig Antich i els espectres del franquisme. Lluny de les sol·licituds banals de la seducció o el desencantament, la fascinació assenyala aqueix perillós moment de la passivitat creadora en el qual la contemplació, l’audició ens obrin a un més enllà del temps de tota memòria i ens emplacen davant aqueixa distància justa que és tant la que es revela en l’èxtasi artístic com la que immobilitza a la presa enfront del predador. Què pensar llavors d’aquesta força que tant va ser la que va donar forma als déus grecs (Gorgona, Narcís, les Sirenes…) com la que va acompanyar a les masses en el seu camí cap al feixisme? Desig de ser pellroja nomena, com sempre fa el desig, un impossible un desig del que no existeix. Però, en el si d’aquest Auschwitz generalitzat que és hui el Nou Ordre del nostre present, els perfils del qual estan ja emblemàticament prefigurats per les reserves índies de l’Oest Americà, aquest llibre es pregunta si no seran la poesia i la moral per ventura la sola eixida i també això: el pressentiment que l’única pàtria possible porta per nom Fugida. El mateix autor i Pepe de Jiménez han efectuat una adaptació teatral d’aquest assaig, que s’ha estrenat amb gran èxit en moltes ciutats espanyoles.