També disponible en: Castellano

Crítica de la razón precaria
La vida intelectual ante la obligación de lo extraordinario
Javier López Alós
Catarata, 2019

Precarietat, precari, precariado són termes l’ús dels quals s’ha tornat comú i prevalent per a descriure formes de vida i relacions laborals en condicions d’inestabilitat, temporalitat i inseguretat que perforen el control sobre el temps, l’ús i el desenvolupament de les capacitats pròpies i qüestionen així la unitat entre vida, treball i identitat. En aquest esclaridor assaig, Javier López Alós escomet la tasca de reflexionar sobre com la precarietat condiciona la vida intel·lectual des d’un punt de vista biogràfic, filosòfic i polític. La por i la sensació de vulnerabilitat i desorientació, el sentiment de culpa, aïllament i inutilitat, la falta de reconeixement o la incapacitat de projectar són alguns dels aspectes vinculats a aquesta condició precària que, encara que afecta a individus singulars, excedeix la dimensió subjectiva i emocional i assenyala una motivació política en la mesura en què té conseqüències en la vida en comú. La seua crítica de la raó precària apunta a diversos sentits: d’una banda, el d’intentar captar els trets i motius específics de la seua racionalitat, però també comprendre com afecta al propi exercici del pensament i a la producció material de les obres. Al mateix temps, planteja lògiques alternatives, qüestionant l’imperatiu de l’extraordinari que regeix la vida del precari intel·lectual: per exemple, quan qualsevol error ordinari cobra dimensions extraordinàries pels seus catastròfics efectes, sostraient el sòl de normalitat sense el qual no és possible la vida lliure; però també l’extraordinari cal entendre-ho ací com aqueixa exigència de novetat i transgressió constant que ha de guiar la creació intel·lectual. Com sosté López Alós: “potser és molt més interessant i productiu socialment que ens preocupem per elaborar de formes més clares i millor escrites els temes que ens preocupen, sense concedir-li massa importància al fet que aquests siguen més o menys nous”. Aquesta obra, que en qualsevol cas ofereix una mirada diferent sobre un tema d’actualitat, és un exemple d’aqueix compromís amb la claredat i la precisió de l’estil.

Javier López Alós (Alacant, 1976). Doctor en Filosofia. És autor de nombroses publicacions sobre la història de les idees en el període 1750-1850, entre les quals destaca el seu llibre Entre el trono y el escaño. El pensamiento reaccionario español frente a la Revolución liberal (1808-1823). A aquesta línia de treball ha sumat la investigació sobre política, cultura i subjectivitat en la crisi de l’Espanya contemporània. Membre de l’equip de la Biblioteca Saavedra Fajardo de Pensament Polític Hispànic (Universitat Complutense de Madrid). Va treballar en la Universitat de Leeds (Regne Unit) com a investigador visitant i professor entre 2012 i 2016, any en què va tornar a Dénia per a dedicar-se a l’escriptura.