També disponible en: Castellano

 

Conferència
María José Guerra Palmero
¿Quién se acuerda de la justicia global? Desfondamiento de la ciudadanía y vulnerabilidad tecno-eco-social
MuVIM. Saló d’actes
Dissabte, 8 de juny de 2019, 18:00 h.
Amb la presentació de Neus Campillo (Universitat de València)

Després de l’optimisme globalista dels anys noranta, la primera dècada del segle XXI va assistir un progressiu crepuscle del paradigma dels drets humans i a un debilitament de les proteccions incardinades en l’estatus de ciutadania. L’encreuament entre precarització laboral propiciada pel neoliberalisme i la crisi de 2008 van donar pas a polítiques restrictives que s’han saldat amb l’amenaça d’afonament per a les classes mitjanes, alimentant la desconfiança cap a les democràcies i el sorgiment d’una onada nacional-populista enfront de la globalització.

Hi ha hagut, també, un trànsit des de l’hegemonia teòrica dels paradigmes de la justícia global i del desenrotllament humà a una col·lecció d’enfocaments centrats en l’anàlisi de la producció massiva de vulnerabilitat social, que sovint utilitza el codi de l’exclusió (alimentària, habitacional, sanitària, financera, etc.) , el recurs a la necropolítica –en el cas de les migracions i la constatació de l’avanç dels processos de precarització al llarg de tot el teixit social, amb especial èmfasi en els jóvens, en relació també amb els canvis tecnològics. La ruptura dels pactes socials del segle, ha portat no sols a la constatació de flagrants bretxes generacionals sinó a reaccions tribalistas carregades de nostàlgies sobre grandeses “imaginades”; amb les seues corresponents càrregues misògines, homófobas i racistes. L’universalisme moral i l’igualitarisme demócratico són atacats amb acarnissament.

De tot això cal inferir la necessitat d’un ajust de comptes teòric i pràctic amb vista a reactivar unes teories de la justícia i de la ciutadania que es facen càrrec de l’estat actual de la qüestió i que aborden amb valentia les noves coordenades ecosociales, tecnològiques i polítiques. Com impulsar esta tasca d’imaginació teòrica i pràctica radical? Eixe és precisament el debat que vol obrir esta ponència. Una societat del postempleo, a compte de l’automatització productiva, el repartiment del treball i la seua consideració com socialment útil, especialment les cures, la renda bàsica de ciutadania, i les transicions ecològiques no poden quedar fora de focus.