També disponible en: Castellano
La cita era en l’Estació del Nord valenciana a les 10 hores del dissabte 1 de juny de 2019. Per segon any consecutiu Avivament, el festival de filosofia de València s’obria amb la visita (la peregrinació precisava un dels assistents) a la que fóra residència de Joan Fuster en vida convertida ara en l’Espai Joan Fuster, centre d’estudis i activitats sobre l’obra de l’autor de Sueca.
En el punt de trobada vam poder saludar a Antoni Martí Monterde valencià de Torís d’aspecte bíblic, professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i apassionat del món ferroviari com vam poder comprovar en un primer contacte. El professor Martí exerciria de guia en les nostres labors de recerca de Josep Palàcios, pensador ocult i desconegut per al gran públic (entre el qual ens incloem) al qual se sol al·ludir sota la denominació de marmessor de Fuster. Una dotzena de persones, a les quals s’unirien una altra dotzena més en la nostra destinació, pugem al rodalia que partia amb destinació Sueca a les 10.42 h. d’una assolellada demà de dissabte.
Una vegada en la capital de la Ribera Baixa la coneguda visita el monument a Joan Fuster, fotografia inclosa i la ràpida visita guiada a la Casa Fuster abans d’instal·lar-nos en el magnífic pati interior disposats a emprendre la cerca de Josep Palàcios (faria acte d’aparició en l’esdeveniment?) prèvia introducció a la seua obra física (de gran format tota ella) per part de Salvador Ortells, director de lEspai Joan Fuster. Entre altres obres vam poder veure l’original de Destrucció, títol premonitori en haver sigut afectat per l’ona expansiva de la bomba que l’extrema dreta va fer esclatar en la façana de la Casa Fuster el matí de l’11 de setembre de 1981.
Instal·lada la nostra bandera en forma de roller publicitari vam estar atentíssims a la xarrada que Antoni Martí va anar desplegant al voltant de la figura de Josep Palàcios fent al·lusió a altres desapareguts de la literatura universal (Maurice Blanchot, la biografia de la qual es resumia en un lacònic: Viu molt lluny, o aqueix encantador permanent d’adolescents que va ser J. D. Salinger). JPM (Josep Palàcios Martínez) l’home manuscrit, l’autor que reescriu de manera sistemàtica fins a configurar una obra resumida en les diverses edicions del seu Alfabet Palàcios, que la seua tercera, i pot ser que definitiva versió va ser publicada per Publicacions de la Universitat de València en el passat 2015.
Palacios és el lletraferit terminal que es pregunta a si mateix si l’home és capaç d’un pensament radical (la vida veritablement viscuda és la literatura) i l’objectiu de la qual no és un altre que l’escriure fins a la mort, destinació immortal de tota literatura que es pree. Edgar Allan Pou estaria plenament d’acord amb l’autor suecà quan afirma que es pensa fins on s’escriu (Penso ergo Escric), més Camus que Sartre (este gran farsant). El segle XX va ser fusterià mentre que l’actual serà palacià va rematar de manera molt atrevida el conferenciant.
Josep Palàcios, el Gadamer de Sueca, autor de llibres que no caben en les nostres prestatgeries pel seu gran format i contingut, no va fer acte d’aparició finalment. No va donar lloc a la decepció per part dels assistents i va contribuir, a la seua manera, al creixement del mite. En el torn de preguntes convenim a assenyalar que al reescriptura final de la seua obra serà a càrrec de nosaltres els lectors i que la imaginació no és una altra cosa que la intel·ligència disfressada. La resta és lectura. | VP-2019-02
Alfonso Moreira