També disponible en: Castellano
L’edifici de La Nau és la seu de la Universitat de València des de la seua fundació a finals del segle XV. El Consell general de la ciutat va acordar en 1498 l’agrupació de tots els estudis superiors de la ciutat en un Estudi General i va impulsar elevar-los a rang universitari. L’edifici és un exemple d’arquitectura neoclàssica valenciana, especialment en les seues fatxades i claustre. La seua configuració arquitectònica actual és fruit d’una successió d’intervencions que han anat adaptant l’edifici a les seues diferents funcions i necessitats al llarg de més de cinc segles, des del primer disseny encarregat a Pere Compte fins a les més recents intervencions (1999 i 2012) que han actualitzat la seua funcionalitat i posat al dia les seues infraestructures.
El creixement i expansió de la Universitat de València a partir dels anys 60 en els campus de Blasco Ibáñez (estudis de ciències de la salut i humanitats), Campus dels Tarongers (estudis de ciències socials i economia), campus de Burjassot-Paterna (estudis de ciències bàsiques i tècniques), va minorar les funcions acadèmiques de La Nau que s’ha convertit en el referent de l’activitat cultural i institucional de la Universitat de València. En l’actualitat, La Nau a més de constituir la seu institucional del Rectorat, acull, com Centre Cultural, una part important de les activitats culturals de la Universitat de València (exposicions, teatre i música) i és un espai de trobada i debat (conferències i congressos).
La Nau és també la seu de la Biblioteca Històrica i acull les dependències de diversos serveis universitaris, entre ells els vinculats a l’àrea de cultura i patrimoni.